Vivir es fácil con los ojos cerrados és un vers d’una cèlebre cançó dels Beatles Strawberry Fields Forever (Living is easy with eyes closed).

Vivir es fácil con los ojos cerrados és també el títol de la pel·lícula de l’any 2013 dirigida per David Trueba (Madrid, 1969) [1].

La trama està basada en una història real i ens explica que, per mitjà de la música, el professor Antonio aconsegueix ajudar a dos joves: Juanjo, que té 16 anys i s’ha escapat de casa per incomprensions amb un pare intransigent i Belén, que té 22 anys, està embarassada de tres mesos i s’ha escapat d’un centre d’acollida dirigit per monges.

David Trueba ens explica el viatge en cotxe, on the road, que a l’Espanya de l’any 1966, Antonio, Juanjo i Belén fan per anar a Almeria, on es troba John Lennon, ídol de professor, rodant una pel·lícula.

El viatge representa metafòricament una manera de mirar més enllà del propi entorn i, en general, més

enllà d’un país oprimit per la ignorància i la dictadura.

Tres vides es troben per aparent casualitat en el moment exacte en què es necessiten i, juntes, aconsegueixen superar els conflictes i les dificultats.

És una pel·lícula intensa i divertida alhora, que fa reflexionar sobre la possibilitat de triar com viure durant un període d’opressió. Avui en dia Espanya i Itàlia són dos països que, a causa del mal govern, estan passant una crisi. Per mitjà de la pel·lícula de Trueba hem descobert una Espanya intolerant i rància que existia i que, per alguns aspectes, existeix encara. Les cançons dels Beatles, que parlen de pau i llibertat, i el personatge històric de John Lennon poden representar una metàfora de totes les esperances dels homes i dones ètics d’ahir i d’avui. La pel·lícula de Trueba es pot relacionar amb una altra, també dirigida per un espanyol, José Luis Cuerda, mort aquest dimarts a Madrid. La pel·lícula es diu La lengua de las mariposas (1999) [2].

En ambdues pel·lícules es reflecteix la importància de l’educació i de la llibertat en una època (la franquista) d’opressió, però mentre la pel·lícula de Trueba és optimista, en parlar de la possibilitat per a l’individu de triar la seva pròpia manera de viure més enllà de la situació sociopolítica, la pel·lícula de Cuerda és pessimista, perquè parla de les conseqüències que triar amb el propi cap comporta.

De fet, el protagonista, el professor Gregorio, que defensava les idees republicanes i intentava traslladar-les a l’ensenyament, acaba sent expulsat de l’escola.

Per concloure si és veritat, com diu Trueba, que es pot viure sense por, d’altra banda, com diu Cuerda, s’ha de ser conscient de les conseqüències, que poden ser tremendes.

A l’Espanya franquista a les persones que defensaven la república els va passar el que ens explica Cuerda: van ser perseguides, empresonades, humiliades i insultades. Això va passar tant per la gent oposada a aquesta ideologia, com per part del seus propis companys, que per protegir-se insultaven a la gent de la seva mateixa ideologia. Al dia d’avui la ignorància i la por també tornen covardes les persones, fins fer-les oblidar els seus ideals, els seus principis, les seves creences, fins a fer donar l’esquena a aquells que, per sort, existien i existeixen i que segueixen lluitant amb coherència cap el seu propi sentir. La pregunta que ens podem fer, després de veure aquestes pel·lícules, és: Quants denosaltres estem realment disposats a defensar a qualsevol preu els nostres ideals i la seva dignitat?

Stefania Buosi Moncunill

[1] Vivir es fácil con los ojos cerrados. Dir. David Trueba. Actors: Javier Cámara (Antoni), Natalia de Molina (Belén), Francesc Colomer (Juanjo); Espanya 2013; Color, 108’. Dramàtic.

[2] La lengua de las mariposas. Dir. José Luis Cuerda. Actors: Fernando Fernán Gómez (don Gregorio), Manuel Lozano (Moncho); Espanya 1999; Color, 96’. Dramàtic.