Oh, pobres fungus! Els vostres ulls només veuen les coses tal com són, res més. Aquesta és la vostra condemna, dolorosíssima: la vostra naturalesa us obliga a viure en el món real, a no veure res més que la realitat!
(Albert Sánchez Piñol, Fungus)
Albert Sánchez Piñol és antropòleg i escriptor de novel·les i articles. Com a antropòleg va fer recerca al Congo amb els mbuti, més coneguts com a pigmeus. Com a escriptor és l’autor català més traduït al món i conegut sobretot gràcies al seu best-seller, la novel·la històrica Victus (2012) que, per la seva temàtica, la derrota dels austriacistes a la guerra de Successió de 1714, amb la caiguda de Barcelona l’11 de setembre, l’abolició dels Furs, de les Constitucions dels estats de la Confederació catalanoaragonesa i la imposició de les lleis absolutistes de Castella amb els Decrets de Nova Planta, ens ajuda a entendre la complexa situació política actual. En la novel·la Fungus (2019), l’escriptor, que s’allunya de la novel·la històrica (però no del tema polític), ens endinsa en un món fantasiós on viuen uns monstres, els fungus, que, en el fons, s’assemblen molt a nosaltres.
Ens conta la història del Ric-Ric, un perfecte antiheroi, un home mig boig, alcohòlic i anarquista, fugitiu de Barcelona l’any 1888, que es perd pel Pirineu; arriba a la Seu d’Urgell, zona de bolets, on beu vincaud i comença a parlar d’ideals revolucionaris. O potser no. No arriba a la Seu d’Urgell, sinó a un lloc qualsevol de frontera. El fet és que, amb l’humor que caracteritza des de sempre la seva obra, Sánchez Piñol ens introdueix un personatge que, amb certa rapidesa, es procura tota mena de problemes: en primer lloc, l’amor d’una dona, una tal Mailís, amant de la filologia, mestra i dona excepcional; en segon lloc, la coneixença del cap dels contrabandistes, el Cassian, descendent del guerrer Filomè, que l’obliga a treballar com a criat, i per concloure el desvetllament d’uns bolets. A la Seu d’Urgell existeixen bolets petits, mitjans i grans. Però podria ser que, en un lloc de frontera qualsevol del Pirineu, existissin bolets gegants, monstres amb poders extraordinaris, adormits des de temps immemorials. La passió per la recerca antropològica unida a la narrativa porten l’autor a relacionar aquests bolets gegants amb el folklore i les tradicions populars catalanes, en particular amb el món màgic dels menairons, follets que habiten en refugis subterranis de les comarques pirinenques i que surten com un eixam de vespes cridant tres vegades què farem, què direm! Obé menjar o feina! L’antropòleg català Josep Mª Fericgla (1985) afirma que la creença en aquests follets s’origina en la ingesta de l’amanita muscaria, el bolet amb barret vermell i punts blancs, amb efectes al·lucinògens, típic dels contes. El consum de l’amanita muscaria al Pirineu seria més estès del que es pensa i, entre els seus efectes, hi hauria el de veure i sentir uns llumets hiperactius que s’han convertit en sers mitològics, els menairons. La natura, convertida ella mateixa en un personatge de la història, ens apareix violenta: no ens deixa pensar, ens deixa sentir. Podem sentir la reacció de l’home davant d’un món màgic i antic, el dels bolets gegants-menairons, que representen forces que no es poden controlar, forces desconegudes que representen un món desconegut i no racional. I la reacció de l’home és de por, de pèrdua.
Sánchez Piñol no abandona el tema polític, de fet continua tractant, encara que de manera metafòrica, un tema polític fonamental a la seva obra: el tema del poder, sempre relacionat amb el tema de la llibertat. El mal no existeix, ens diu, només existeix el poder. L’antropòleg Marcel Mauss (1923), afirma que el líder polític no és més que un titella que actua en funció de les demandes de la base social. Així l’ideal revolucionari del Ric-Ric, quan prova de fer-se real, es revela utòpic.
Fungus és una història fascinant i intel·ligent que ens transporta, gràcies a la paraula escrita de l’escriptor i antropòleg català Albert Sánchez Piñol, però també a les estrambòtiques il∙lustracions del pintor català Quim Hereu i al captivant grafisme de l’editorial catalana Campana, a un món màgic i desconegut d’una manera que, al final, s’assembla molt a la del mètode experimental del treball de camp antropològic, és a dir entendre el grau d’adaptació de l’home als canvis efectuats en la seva cultura, a través de l’observació d’un microcosmos determinat. Fins i tot la novel·la és una reivindicació a no veurela realitat només tal com apareix; per canviar el món, propi i global, necessitem veure més enllà, com si fóssim una mena de xamans, necessitem aprendre a somniar, ja que el somnis també tenen poder, un poder transformador.
I potser el Ric-Ric aconseguirà canviar el món, però potser no serà com se l’esperava.
Stefania Sònia Buosi Moncunill
Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965).
Fungus. El rei dels Pirineus.
Editorial La Campana, Barcelona, 2018, pàg. 356.
Il∙lustracions de Quim Hereu.
E tu cosa ne pensi?